Contaminació de l'aire

Per contaminació de l’atmosfera, s’entén tota l’alteració de l’atmosfera terrestre, ja sigui a escala global (macroecològica), com local (microecològica) o sigui produïda a causa de l’eéser humà (antropogènic) o per causes naturals (tel·lúric). La composició de l’atmosfera s’altera, causant un impacte mediambiental, amb la segregació de gasos, partícules sòlides o partícules líquides que queden en suspensió i queden amb diferents proporcions a les de les naturals. Aquestes alteracions, posen en risc a les persones, animals i plantes.

El nom de contaminació atmosfèrica, no es fa servir per les alteracions que resulten innòcues sinó que s’utilitza per les alteracions que són perjudicials. Els principals motors de contaminació atmosfèrica són els processos industrials que impliquen combustió, com ara les indústries, automòbils i calefaccions, que generen: diòxids de carboni, monòxids de carboni, òxids de nitrogen, sofre i altres.

· El 1965, la Associació Americana per l’Avenç de la Ciència, va establir que:

– L’aire és de domini públic, inclou que la contaminació és un problema de tots.

– La contaminació de l’aire és un succés inevitable en la vida moderna, tot i així hem d’intentar cuidar l’atmosfera.

– Es poden aplicar els coneixements científics per cuidar el medi, a més a més, s’ha de fer.

– Els mètodes emprats pe reduir la contaminació no poden augmentar la contaminació en altres sectors mediambientals, situació que tot i així es produeix alguna vegada.

Entre els gasos que es troben a l’atmosfera a causa de l’activitat humana, en podem distingir dos grups:
- Gasos que no són originaris de l’atmosfera com els que produeixen la pluja àcida.
- Gasos com el diòxid de carboni que es troba a l’atmosfera, però en petites quantitats comparat amb les quantitats que expulsem.

Agents contaminants

• Els gasos que produeixen la pluja àcida
La pluja àcida apareix quan la pluja ordinària conté certs gasos tòxics dissolts (òxid de sofre i òxids de nitrogen).
El òxids de sofre i de nitrogen que arriben a l’atmosfera són producte de les centrals tèrmiques en que produeixen la combustió de fueloil. Aquests òxids, poden afeblir el sòl i les plantes en dipositar-s’hi i tot hi que ens sembli que no ens perjudica molt directament, també en sortim perjudicats.
La pluja àcida, es podria prevenir eliminant les centrals tèrmiques i promocionant altres mètodes per obtenir energia. De moment, aquesta solució no es factible, i per això haurem de potenciar l’ús de filtres de les xemeneies que emetin òxids de sofre i de nitrogen.

• El diòxid de carboni i l’efecte d’hivernacle
L’augment de diòxid de carboni a l’atmosfera és conseqüència de nombroses activitats humanes, que sobretot estan relacionades amb la combustió de carboni.
El diòxid de carboni no és tòxic, però quan es concentra a l’atmosfera en grans proporcions s’incrementa l’efecte hivernacle, una conseqüència d’aquest, pot ser l’augment progressiu de la temperatura mitjana de l’atmosfera del planeta Terra que podria provocar:
- La fusió de molts dels gels polars, com a augment de la temperatura mitja de l’aigua dels oceans
- Un augment considerable de la desertització en diferents zones del planeta (sobretot zones amb un clima temperat).
- Un augment de l’erosió del sòl a causa de la desertització.

En els últims quaranta anys, es calcula que la temperatura mitja de la Terra ha augmentat uns 1,4ºC. En el cas que aquest augment es seguís produint, no es podrien mantenir les actuals condicions de vida.

• Altres gasos contaminants
Podem trobar molts altres gasos que alterin el medi ambient, però els importants a destacar són:

- Hidrocarburs: altrament dits compostos orgànics volàtils. S’emeten durant la producció de gasolina, dissolvents i també per la vegetació.

- Vapors que contenen plom i mercuri: El plom procedeix dels tubs d’escapament dels vehicles i el mercuri de les piles. Aquests problemes, es podrien solucionar utilitzant bateries en comptes de piles, ja que són recarregables i tenen una vida útil més llarga. En quan els gasos emesos pels vehicles, la possible solució seria promocionar els vehicles híbrids i elèctrics.

- Precursors de l'ozó: Molts productes que utilitzem, ajuden a produir el forat de la capa d’ozó, que és una zona de l’atmosfera on es produeixen reduccions anormals d'aquesta capa. A l’Antàrtida, la pèrdua d’ozó ha arribat al 70%.

- Òxids de nitrogen: Els òxids de nitrogen (NO_x), compostos per monòxid de nitrogen i diòxid de nitrogen, que més tard en reaccionar am l’aigua formaran HNO₃, l’àcid nítric, que acidifica el sòl.

- Òxids de sofre: Es formen amb la combustió del Sofre (SO_x), present en la combustió del petroli i el carbó. El SO₂, és un gas que no té color i resulta irritant si la seva concentració és superior a 3ppm. Una manera de prevenir l’excés de S pot ser, utilitzant combustibles que no en desprenguin o en desprenguin en menor quantitat com ara el gas natural.

- PM10 (Material Particular): Les sigles del PM10, signifiquen: Particular Material de 10µ (microones). Les partícules sòlides o liquides en suspensió a l’aire, són constituïdes principalment per:

- Pols: provocada per l’erosió del sòl o l’activitat volcànica.

- Pol·len: depèn dels períodes de l’any

- Residus de combustió incompleta (sobretot dels vehicles)

- Processos industrials: com ara la tala d’arbres

- Diòxid de carboni: L’augment de diòxid de carboni a l’atmosfera és conseqüència de nombroses activitats humanes, que sobretot estan relacionades amb la combustió de carboni.

El diòxid de carboni no és tòxic, però quan es concentra a l’atmosfera en grans proporcions s’incrementa l’efecte hivernacle, una conseqüència d’aquest, pot ser l’augment progressiu de la temperatura mitjana de l’atmosfera del planeta Terra, que podria provocar:

- La fusió de molts dels gels polars, com a augment de la temperatura mitja de l’aigua dels oceans

- Un augment considerable de la desertització en diferents zones del planeta (sobretot zones amb un clima temperat).

- Un augment de l’erosió del sòl a causa de la desertització.

- Metà (CH₄): és molt perjudicial pel que fa al efecte hivernacle, té una capacitat 21 vegades superior a la del CO₂ per retenir el calor. Les fonts principals són: la fermentació, gas de digestió en els animals de granja, cultiu d’arròs i gas natural.

- CFC: Els compostos clorofluorocarburants (CFC), presents en molts sistemes de refrigeració com ara neveres, congeladors, esprais, etc. Aquest gasos, impedeixen la formació de la capa d’ozó a l’atmosfera. Cada cop es venen menys esprais que utilitzin el CFC, però tot hi així, haurem de tenir-ho en compte a l’hora de fer-ne ús.

A PART DE LES SOLUCIONS DONADES ANTERIORMENT, LA MILLOR SOLUCIÓ ÉS CONCIENCIAR A LA GENT. PODEM CONCIENCIAR A LA GENT A ACUTAR COM S'HA DE FER, A UTILITZAR EL COTXE EL MENYS POSSIBLE, A NO UTILITZAR ESPRAIS, A NO PROMOCIONAR ELS MATERIALS COM EL PLOM O MERCURI. GRAN PART DE LES ACCIONS HAN DE PROVENIR DEL GOVERN, PERÒ AIXÒ NO ENS EXCLOU AL PETIT CIUTADÀ A REALITZAR PETITES ACCIONS QUE CONTRIBUEIXIN A MILLORAR EL MEDI AMBIENT.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE TOTS, PODEM CONSEGUIR-HO!

Imatge de la polució de Xina